Es tracta
d’una oficina única, amb seu a Madrid, que té com
a comeses les següents:
A) L’ordenament,
tractament i publicitat merament informativa de les dades que rebi
dels Registres Mercantils territorials.
El RMC podrà
expedir, prèvia petició per escrit, notes informatives del seu
contengut, amb les dades concernent empresaris individuals,
societats o entitats inscrites, advertint de manera expressa de les
limitacions relatives a la informació que facilita. En cap cas podrà
expedir certificacions, llevat de les referides a les denominacions
(Article 382 RRM).
B) L’arxiu i
publicitat de les denominacions de societats i entitats jurídiques.
C) La publicació
del Boletín Oficial del Registro Mercantil (BORME).
La seva
intervenció en aquest camp es limita a la determinació del contengut
de la Secció Primera del BORME i a la seva remissió a l’Organisme
editor.
D) La gestió i
manteniment de l’anomenat Registre Mercantil «extraterritorial», que
consisteix a exercir les mateixes funcions que exerciria un Registre
territorial normal, però per a les societats espanyoles que
traslladin el seu domicili a l’estranger i mantenguin, a l’empara de
convenis internacionals, la nacionalitat espanyola. Per a aquests
casos, es preveu que totes les inscripcions anteriors es duguin a un
nou full que, amb aquest fi, s’ha d’obrir en el Registre Mercantil
Central i on es practicaran, en endavant, els assentaments
corresponents a aquelles societats.
E) La redacció
d’una Memòria anual que reflecteixi el funcionament i el resultat
econòmic del servei i reculli un resum estadístic del moviment
registral. Aquesta Memòria haurà de ser remesa a la DGRN durant el
primer mes de cada any.
De totes les
funcions, en destaquen sobretot dues:
— el control i la publicitat de les
denominacions socials
— el fet d’esser el conducte
reglamentari entre els Registres territorials i el Boletín Oficial.
Tornar
al començament
El Reglament del Registre Mercantil ha incorporat, com una
simple secció del Registre Mercantil Central, l’antic Registre
General de Societats que havia creat el Reglament de 1956 i la
missió del qual és evitar la duplicitat de denominacions en les
entitats mercantils

La secció està
integrada per dues classes de denominacions (Article 395 RRM): una,
referent a la de les societats i altres entitats jurídiques, i una
altra, constituïda per aquelles denominacions sobre la utilització
de les quals existeixi alguna reserva. A més, s’hi podran incloure
les denominacions d’altres entitats que, encara que no siguin
inscriptibles al Registre Mercantil, sí que ho són en altres
Registres públics, sempre que ho sol·licitin, en model oficial, els
seus legítims representants. Finalment, també s’hi poden inscriure
les denominacions d’origen, a demanda del corresponent
Consell Regulador.
Amb la secció de
denominacions s’aconsegueix:
1) Que el nom
sigui molt més original, i sense duplicitats. No es pot constituir
una societat sense haver obtengut prèviament la certificació
negativa del RMC. Aquesta circumstància s’ha d’acreditar davant del
Notari autoritzador, el qual la incorporarà a l’escriptura (Article
413 RRM).
2) Que hi hagi
molt més rigor en la composició de la denominació, que podrà ser
subjectiva o raó social (és a dir, incorporant els noms o pseudònims
d’una persona o de més d’una, cosa que no es podrà fer sense el seu
consentiment) o objectiva (que fa referència a una o diverses
activitats econòmiques o ésser de fantasia, sense que en cap cas es
puguin referir a una activitat que no estigui inclosa en l’objecte
social). (Articles 400 i següents RRM.)
3) Tractar
d’evitar el comerç de denominacions, cosa que s’obté:
— exigint que la
certificació s’expedeixi a nom d’un promotor o fundador o, en cas de
modificació de la denominació, de la mateixa societat (Article 413,2
RRM).
— establint la
caducitat de la certificació negativa durant dos mesos comptats des
de la data de la seva expedició (Article 414 RRM), encara que es
produeixi una reserva per quinze mesos de la denominació
sol·licitada (Article 412 RRM).
|