
Seguint la
concepció tradicional, el Registre de la Propietat pot esser
entès des de tres punts de vista:
·
com
a institució jurídica
·
com
a oficina pública
·
com
a conjunt de llibres integrants d’un arxiu.
I. En la seva
accepció més àmplia, el Registre de la Propietat seria aquella
institució jurídica al servei primordial del Dret privat, a càrrec
del Registrador de la Propietat, que pel sistema de foli real i amb
caràcter exclusiu i excloent, té per objecte fonamental la
publicitat jurídica dels drets reals sobre béns immobles.
II. Com a
oficina pública, definiríem el Registre de la Propietat com aquella
oficina pública, radicada en la capital del
districte hipotecari on exerceix les seves funcions, a càrrec dels
Registradors de la Propietat, i que depèn, de forma immediata, de la
Direcció General dels Registres i del Notariat del Ministeri de
Justícia.
III. En
darrer terme, com a conjunt de llibres, el Registre de la Propietat
seria una reunió ordenada dels llibres
oficials degudament numerats i legalitzats existents en cada oficina
pública de Registre, en els quals s’estenen, de conformitat amb la
Llei, els assentaments corresponents als actes inscriptibles.
L’Article 1.3 LH
acaba dient: «… Els assentaments del Registre practicats en els
llibres que determinen els Articles 238 i següents, en tot allò que
faci referència als drets inscriptibles, es troben sota la
salvaguarda dels Tribunals i es consideren plenament efectius mentre
no se’n declari la inexactitud en els termes establerts en aquesta
Llei».
1)
¿Quins són els
fins del Registre de la Propietat?
Com qualsevol
institució, el Registre de la Propietat ha de complir uns fins la
consecució dels quals justifica la seva existència mateixa.
Aquests fins es
poden resumir en els següents:
a) Assegurar
la propietat immoble, protegint-ne el tràfic jurídic. Dotant el
titular registral dels efectes legitimadors i protegint els tercers
adquirents que confien en els seus pronunciaments, el Registre de la
Propietat aconsegueix el seu fi d’afavorir la negociació sobre béns
immobles.
Qui primer
accedeix al Registre inscrivint el seu dret obté la protecció de la
Institució, ja que el Registre es tanca a qualsevol altre títol que
sigui contradictori, fins i tot si és d’una data anterior. El
titular registral és protegit davant d’atacs a la seva titularitat,
ja que ningú pot transmetre sense el seu consentiment ni se’l pot
condemnar sense esser escoltat. Semblantment, podrà fer cessar
qualsevol pertorbació al seu dret mitjançant accions reals seguides
a través del judici verbal regulat en la LEC: li bastarà presentar
una certificació del Registrador que acrediti la vigència, sense cap
contradicció, de la seva titularitat registral (article 41 LH).
La seguretat
registral intervé fonamentalment en l’àmbit preventiu evitant la
proliferació excessiva de plets, ja que els conflictes d’interessos
no tan sols es resolen acudint als jutges, sino també mitjancant
mecanismes que evitin la producció d’aquests conflictes. En relació
amb aquesta finalitat cautelar, hi ha el sistema de control del
tràfic immobiliari i de la seva legalitat en l’àmbit civil, que es
plasma a través de la qualificació del Registrador.
b)
Fomentar l’anomenat crèdit territorial, és a dir, la
concessió de crèdits garantits amb immobles (com, per exemple, els
préstecs hipotecaris), en contraposició amb els crèdits personals,
on la garantia està més difuminada, ja que no responen a béns
concrets, sinó que hi ha una responsabilitat patrimonial general.
c) Proporcionar
informació, a través dels seus mijans de publicitat (exhibició,
notes simples i certificacions), del contengut dels llibres del
Registre.
d) Subministrar
dades a l’Administració que serveixin per formar una estadística
sobre la contractació immobiliària (hipoteques, vendes, arrendaments,
etc.).
Els Registradors
remeten fitxes estadístiques dels préstecs hipotecaris a l’Institut
Nacional d’Estadística.

e) Actuar com a
important auxiliar per a l’efectivitat de determinats impostos,
com el de Successions, Transmissions Patrimonials, etc.
Dins d’aquesta
finalitat, es pot citar tot el que fa referència a les afeccions
fiscals i a l’arxiu de cartes de pagament de determinats impostos,
com també la prohibició de practicar cap inscripció sense que
s’acrediti prèviament el pagament dels impostos corresponents (Article
254 LH).
f) Cooperar
amb l’Administració en importantíssimes activitats com
l’urbanisme, la matèria agrària, el Cadastre, els arrendaments
urbans, la prevenció del blanqueig de capitals, etc.
Quant a la
prevenció del blanqueig de capitals, s’ha de tenir en compte la
instrucció DGRN de 10 de desembre de 1999.
.Tornar
al començament
a) Els títols
translatius (per exemple, una compra, una donació) o declaratius
(per exemple, una declaració d’obra nova, una segregació) del
domini dels béns immobles o dels drets reals imposats sobre
aquests.
Els béns immobles
i els drets reals que s’imposin sobre aquests són inscriptibles
sense distinció de la persona física i jurídica a la qual pertanyin
i, per tant, es poden inscriure els de l’Estat, de les Comunitats
Autònomes, de la Província, de les Corporacions Locals o de
qualsevol tipus d’entitat amb personalitat jurídica (Article 4 RH).
b) Els títols en
què es constitueixin, reconeguin, transmetin, modifiquin o
extingeixin drets reals (com usdefruit, hipoteca, servituds, etc.)
i, en general, qualsevol acte o contracte de transcendència real
que, sense tenir nom propi en dret, modifiqui, en el mateix moment o
en el futur, algunes de les facultats del domini sobre béns immobles
o inherents a drets reals.
c) També s’hi
inscriuen les resolucions judicials que afectin la capacitat de les
persones (com les que incapaciten per administrar béns, les de
defunció, absència, etc.), com a mitjà per proporcionar al
Registrador dades essencials per a una adequada qualificació.
d) Els
arrendaments sobre béns immobles, encara que es tracti d’un dret
personal, igual com passa amb l’opció de compra (Article 14 RH), el
dret de retorn arrendatici (Article 15 RH), les concessions
administratives que afectin o recaiguin sobre béns immobles (Article
31 RH), etc.
Tornar
al començament
El Registre
de la Propietat, entès com a oficina, necessita lògicament una
ubicació que actuï com a base física o seu geogràfica, cosa que
fa que la funció registral se situï en un domicili concret.

El Registre haurà
d’estar instal·lat a la capital del districte hipotecari que
políticament hagi estat establert pel Ministeri de Justícia, a
proposició de la Direcció General dels Registres i del Notariat.
El Reglament
Hipotecari només imposa un límit a la llibertat del Registrador per
determinar el lloc del Registre, sempre en la població designada:
que el local reuneixi les condicions indispensables per a la
dignitat i la seguretat i conservació dels llibres, amb
independència de quin hagi estat el sistema elegit per a la seva
adquisició i gaudi (compra, arrendament, etc.).
|